Colonització o migració?

La conquesta simbòlica del límit occidental del món

​​

De manera irònica, el poble que va difondre un alfabet que continua sent encara avui la base fonamental de la nostra comunicació escrita, no ens ha deixat ni una empremta literària. D'aquest poble viatger a penes ens queden alguns noms propis, adjectius referits a divinitats, títols de càrrecs públics, fórmules dedicatòries... És l'esquela d'una civilització que va posseir anals històrics, textos religiosos, mitològics i religiosos, tractats tècnics, cartes de navegació i, probablement, altres escrits que ens obririen avui les portes de llocs que ens són completament desconeguts.

 

De fet, com si s'haguessin complert les prediccions dels profetes d'Israel, les ciutats fenícies van desaparèixer sense gairebé deixar rastres útils que ens permetin estudiar amb una certa seguretat la vida dels seus habitants. Tot el que en sabem es deu a opinions alienes, provinents dels seus veïns o enemics. Realment, els fenicis van morir com a poble sense que puguem saber si van arribar a aconseguir (o s'hi van aproximar si més no) les seves metes històriques, si és que alguna vegada les van tenir. No obstant això, sempre han estat aquí, buscant, explorant i conquistant simbòlicament les fronteres que delimitaven el territori de la civilització i el de la terra incognita.

 

Una de les seves ciutats més importants, l'antiga Tir, va iniciar a la fi del segon mil·lenni a. C. una aventura migratòria que va portar les seves naus fins a les costes de la façana atlàntica de la península ibèrica, i els seus tripulants a fundar, després de diversos intents, una ciutat a la que van anomenar Gadir, és a dir, ‘fortalesa’. Fins fa poc temps, la major part dels estudiosos creien que la fundació de Cadis es devia a navegants de fortuna que van desembarcar al costat europeu de l'Estret. No obstant això, a poc a poc, la lectura de les fonts gregues i romanes i, especialment en els últims anys, els descobriments arqueològics, ens han fet comprendre que la fundació de Cadis i les primeres navegacions fenícies cap a l'Atlàntic tenen molt poc a veure amb la casualitat o amb l'activitat de comerciants esforçats que, impel·lits pels vents o per qualsevol altra classe de necessitat, acabessin per arribar a costes desconegudes.

​

Molt al contrari, estic convençut que la fundació de Cadis i de Lixus (en territori del Marroc), marca un model de colonització i, especialment, de conquesta simbòlica, que s'ha perpetuat fins als nostres dies en viatges com el de Colón o el de les naus Apol·lo, empreses ambdues que suposaven, com en el cas de Cadis, la conquesta simbòlica d'una frontera desconeguda. L'activitat colonitzadora de la ciutat de Tir (metròpoli de Cadis, Cartago o *Útica) en l'occident mediterrani va tenir caràcter oficial i va ser patrocinada pel Palau i el temple de la ciutat fenícia, que va desplegar un entramat mític, religiós i propagandístic relacionat amb el déu Melkart (al qual els grecs identificarien amb Hèracles i els romans amb Hèrcules) en el costat europeu de l'Estret i amb el jardí de les Hespèrides en el costat africà.

 

Les Columnes de Melkart, que avui coneixem com a Columnes d'Hèrcules, són el símbol d'un procés migratori i, alhora, d'una activitat oficial d'intercanvi comercial i de descobriment que, a més, va influir de manera determinant en el desenvolupament d'una població indígena que també avui sembla emergir, gràcies als descobriments arqueològics, de la seva aurèola mítica: Tartessos.

​

En el taller tractarem d'explicar aquest procés des d'un lloc molt pròxim a un dels pilars de la llegenda: el jardí de les Hespèrides.

​