​​Taller d'escriptura autobiogràfica inspirada en les fotografies de l'àlbum familiar, que ens ajudaran a crear un fil narratiu on no n'hi ha, un fil per cosir fragments escampats de la nostra vida fins avui. Perquè tot passa i alguna cosa queda, aparentment, en les nostres fotografies.

 

Diu Proust que «cadascun dels dies del passat ha estat arxivat en nosaltres com en una immensa biblioteca on, entre els llibres més antics, hi ha un exemplar que probablement ningú no demanarà». S'accedeix a aquests exemplars per una olor, pel gust d’una magdalena, en el cas més famós; per la memòria d'una persona quan explica, per una frase impresa en un llibre, per una cançó o per un aire. També per una fotografia mai vista.

 

En aquest taller rescatarem algun d'aquests exemplars que corren el perill de no ser demanats per ningú. La memòria, la nostra i la de les fotos, estaran al servei de l'alegria de retrobar fets, objectes, espais, persones… que no sabíem que guardàvem. L'escriptura literària serà la nostra aliada.

 

Re-cordar, vol dir tornar a passar pel cor i només tenim una oportunitat per fer-ho. Una vegada recuperat un record el podrem re-memorar (tornar a passar per la ment).

 

El curs es divideix en quatre sessions i en cadascuna hi haurà un tema principal i diversos exercicis o jocs literaris per provar veus, temps verbals o formes d'escriptura testimonial (diari, memòries, crònica, confessió).

 

Divendres tarda: El temps

Presentacions i lectures (es demanarà una tasca prèvia). Començar a veure el fil.

Dissabte al matí: El lloc, els minuts i les coses

Tots vivim en els inicis d'un conte: Fa molt temps, en un lloc molt llunyà…

Dissabte a la tarda: Les persones

Persones que viuen també la nostra història, persones que la permeten. Ancestres i no tant. Una tarda per a ells.

Diumenge al matí: El brodat, el pacte.

Diu Duccio Demetrio que el pensament autobiogràfic, s'escrigui o no, té la capacitat de provocar un pacte amb el que hem estat.

 

Posats a dir coses que diuen:

 

Diu Lobo Antunes que la imaginació és la memòria fermentada.

 

Diu R.M. Rilke, «…salvi’s dels temes generals i torni als que li ofereix la seva pròpia vida quotidiana: descrigui les seves melancolies i desitjos, els pensaments fugaços i la fe en alguna bellesa; descrigui-ho tot amb sinceritat interior, tranquil·la, humil, i usi, per a expressar-ho, les coses del seu ambient, les imatges dels seus somnis i els objectes del seu record. Si la seva vida quotidiana li sembla pobra, no es queixi d'ella; queixi's de vostè mateix, digui's que no és bastant poeta per a conjurar les seves riqueses.»

 

Diu Wislawa Zsymborska que no serveix de res un impuls sincer si s'expressa amb tòpics. Diu també que la poesia és, ha estat i serà sempre un joc i no existeix joc sense regles. És una cosa que els nens saben perfectament.

 

Diu Susan Sontag que la comprensió d'alguna cosa es basa en la seva narració. Una fotografia no permet comprendre.

 

Diu Marguerite Duras, -i tanta gent- que escrivim per a arribar on les paraules ens portin. No ens asseiem a escriure el que ja sabem, sinó per a saber.

 

Diu Hans Castorp, protagonista de La muntanya màgica, que on hi ha molt d'espai hi ha molt de temps.

 

Diu Natalia Ginzburg que quan un escriu un conte, ha de posar en ell el millor del que posseeix i del que ha vist, el millor de tot el que ha recollit en la seva vida.

 

Diu també que els detalls es gasten, es deterioren si ens els emporten sense utilitzar-los durant molt de temps. No només els detalls, sinó tot, totes les troballes i les idees.

 

Diu també que quan «escric històries soc com algú que està a la seva terra, per camins que coneix des de la infància i entre els murs i els arbres que són seus.»

 

Diu Georges Pérec que pensem poc en les escales.

​

​

El preu inclou a més a més de les sessions de classe:

​

- L’allotjament durant dues nits, de divendres a diumenge.

- Totes les menjades a partir del sopar del divendres fins al dinar del diumenge (berenars, dinars, sopars i aperitius).

​

La Casa d’Espiritualitat de Pina ofereix 13 habitacions amb bany privat i 17 amb bany compartit. S’assignaran les habitacions amb bany per ordre d’inscripció. Totes les habitacions són d’ús individual. 

​

- Preu del curs, en allotjament amb bany privat: 410 €

- Preu del curs, en allotjament amb bany compartit: 390 €

 

Les persones que arribin en avió, poden venir en un autobús públic que surt de l'aeroport i arriba a Algaida. 

L’organització ofereix trasllat des de l’aturada del bus públic d’Algaida fins a la casa de Pina, on es fa el retir.

Una vegada confirmat el taller us indicarem la franja horària ideal d’arribada per facilitar la recollida i la informació necessària.

​

Per a qualsevol informació relacionada amb arribades, intendència o particularitats a l'hora de menjar podeu posar-vos en contacte amb Maria Antònia Aloy a maloybestard@gmail.com

​

 Per temes d'inscripció o continguts escriviu-nos.

​

​

Mariona Fernández (Torelló, 1964).  Bibliotecaria de formación. Antes de vivir en Menorca, trabajó en el mundo del arte y la fotografía en Barcelona, vinculada durante años al Centre d’Art Santa Mònica y a la bienal Primavera Fotogràfica. También colaboró con el estudio de Humberto Rivas, en el de Joan Fontcuberta o en la Galería Berini, entre otras entidades. Gestó y dirigió el certamen fotográfico SCAN, a propuesta del Departament de Cultura, en las dos primeras ediciones (2008 y 2009). En el 2008 vino a vivir a Menorca y en el 2010 puso en marcha Talleres islados. Ha coordinado el Premi Mediterrani Albert Camus incipiens, en sus tres ediciones hasta hoy y ha colaborado con la Xarxa de Biblioteques de Menorca programando algunas de las actividades desde el 2018 hasta el 2023.

En el 2010 publicó Hermosa, el Capità i les nines russes (Saldonar, 2010), el diario de un duelo.

Acaba de publicar Buranuna. Canción de arcilla (Editorial Karwán, 2025).

Actualmente co-organiza Tallertes islados, imparte clases de escritura autobiográfica y escribe. ​

​