La palabra lleva adherida en su seno varios gérmenes, algunos con regusto amargo que nos hacen poseedores de sentimientos intrusos, alejados de las emociones que son marca de fábrica en las especies animales. La palabra genera monstruos, sí, pero paradójicamente sólo la misma palabra no prostituida los puede atenuar, hacer que no salgan de un estado de perpetua hibernación. La palabra pide no ser olvidada, vaciada, transformada al gusto de una ideología... pide ser querida, escuchada, leída y, a cambio, nos da una vida plena, un pensamiento feliz, el arraigo con lo anterior, una conexión con los gigantes que nos llevan a hombros.
De todo esto nos hemos dado cuenta durante esta primera parte de la temporada islada: Victoria Cirlot, Pedro Olalla y Bernardo Souvirón. Tres baños distintos anclados en la antigüedad clásica y en la Edad Media, cuya luz se olvidó hace tanto. Casi nada es nuevo.
La pretensión de estos talleres, desde un reducto natural que lo potencia, es apostar por la palabra no prostituida que nos permite alejarnos durante un paréntesis, que con suerte hará mella en nosotros, alejarnos de la actualidad para comprender mejor el presente.
Después de estos tres grandes talleres de historia y pensamiento, entramos ahora en un verano puramente literario, ese ámbito donde la palabra es la reina que se deja todas las puertas abiertas.
LA PARAULA A TALLERES ISLADOS
La paraula porta adherida en el seu si diversos gèrmens, alguns amb regust amarg que ens fan posseïdors de sentiments intrusos, allunyats de les emocions que són marca de fàbrica en les espècies animals. La paraula genera monstres, sí, però paradoxalment només la mateixa paraula no prostituïda els pot atenuar, fer que no surtin d'un estat de perpètua hibernació. La paraula demana no ser oblidada, buidada, transformada al gust d'una ideologia... demana ser estimada, escoltada, llegida i, a canvi, ens dóna una vida plena, un pensament feliç, l'arrelament amb el passat, una connexió amb els gegants que ens porten a coll. De tot això ens n'hem adonat durant aquesta primera part de la temporada islada: Victoria Cirlot, Pedro Olalla i Bernardo Souvirón. Tres banys diferents ancorats en l'antiguitat clàssica i en l'Edat mitjana, la llum de la qual es va oblidar fa tant. Gairebé res és nou. La pretensió d'aquests tallers, des d'un reducte natural que ho potencia, és apostar per la paraula no prostituïda que ens permet allunyar-nos durant un parèntesi, que amb sort germinarà en nosaltres, allunyar-nos de l'actualitat per a comprendre millor el present. Després d'aquests tres grans tallers d'història i pensament, entrem ara en un estiu purament literari, aquest àmbit on la paraula és la reina que es deixa totes les portes obertes
Yorumlar